Vida
Estudià teologia, dret i música a Danzig. Des del 1649 estigué al servei de l’elector de Saxònia a Dresden, on conegué Heinrich Schütz, amb qui completà la seva formació. Passà una temporada a Roma, on fou enviat per a formar-se vocalment en l’estil italià i on possiblement treballà amb G. Carissimi. El 1655 retornà a Dresden amb el càrrec de vicemestre de capella. Més tard, el 1663, passà a Hamburg, on es feu càrrec del lloc de cantor de la Johannischule. L’any 1670 Schütz li encarregà una missa de rèquiem per a ell mateix, que fou interpretada a la seva mort, ocorreguda dos anys més tard. Mort el mestre, tornà a Dresden per a ocupar el seu lloc. Gaudí d’una gran fama com a mestre indiscutible del contrapunt i escriví principalment música vocal religiosa, tant en llatí com en alemany. Les seves obres més reeixides es troben en el recull publicat amb el títol Geistliche Harmonien (1665), fonamentalment concerts per a solista, veus i continu, amb la presència ocasional de dos violins. També compongué misses i motets en un estil molt més contrapuntístic. La seva contribució teòrica, recollida en el Tractatus compositionis augmentatus, que circulà per tot Alemanya en forma manuscrita durant la segona meitat del segle XVII, tingué una gran acceptació. En aquesta obra es troba la celebrada classificació estilística de la música en tres categories, d’acord amb la relació entre música i paraula: el stylus gravis, o polifonia rigosora a la manera de G.P. da Palestrina; el stylus luxurians communis, proposat per Monteverdi, i el stylus luxurians theatralis, amb el qual identificà l’estil recitatiu. També escriví tractats sobre el contrapunt i sobre l’ornamentació vocal.
Bibliografia
- Müller-Blattau, J. ed.: Die kompositionslehre Heinrich Schützens in der Fassung seines Schülers Christoph Bernhard, Kassel 1926 (2a ed. 1963)