Fou un intèrpret molt reconegut en el seu moment, sobretot a Alemanya, França i Anglaterra. Principalment, però, ha passat a la posteritat pel sistema de digitació per a la flauta que ideà (sistema Böhm) i que suposà una novetat pel que feia a la cura de l’afinació, de la qualitat tímbrica i de les possibilitats de flexibilitat interpretativa. El 1828 creà la seva pròpia fàbrica a Munic. Els seus instruments, fets de fusta o de metall, foren la base de la flauta travessera actual.