Músic imprevisible, de ben petit ja tocava una guitarra que s’havia fet ell mateix. Influït per Chet Atkins, s’aficionà al rhythm-and-blues i actuà en diversos grups. A partir del 1965 formà part dels Yardbirds, en què entrà en substitució d’Eric Clapton, i en feu un grup innovador. Més tard tocà sol i endurí el so, i posteriorment formà grup amb Rod Stewart (veu) i Ron Wood (baix). Després de retirar-se durant una temporada a causa d’un accident de cotxe, tornà als escenaris amb un dels grups de renom dels anys setanta, juntament amb Tim Bogert i Carmine Appice. El 1975, després de rebutjar l’oferta d’unir-se als Rolling Stones, es decantà amb encert cap al jazz-rock i compongué temes com Blow by Blow, i els anys vuitanta tornà a dedicar-se al rock. El seu cinquè àlbum, Jeff Beck’s Guitar Shop (1989), fou guardonat amb un premi Grammy.