Fill d’una família modesta del sud dels EUA, és considerat una de les principals figures del rock-and-roll. Aprengué a tocar el piano molt aviat, i se situà entre els millors intèrprets gràcies a la seva energia, precisió, rapidesa i eclecticisme. Es caracteritzà per fer un ritme boogie molt marcat amb la mà esquerra, mentre amb la dreta feia filigranes amb les tecles més altes. L’espectacularitat dels seus concerts també contribuí molt a la seva popularitat. Els seus èxits principals, Whole lotta Shakin’ Goin’ On i Great Balls of Fire, entre d’altres, aparegueren al final dels anys cinquanta. La seva personalitat inestable i autodestructiva li reportà molts problemes (abús de drogues i alcohol). Acusat de bigàmia (es casà per segona vegada el 1953 quan encara no estava divorciat de la seva primera esposa, amb qui s’havia casat el 1952), el 1956 es tornà a casar, quan encara seguia casat amb la segona esposa, amb la seva cosina de tretze anys, raó per la qual fou durament criticat per la premsa, les seves cançons foren censurades i la seva carrera s’ensorrà. Tornà a recuperar un cert èxit el 1966, amb discos de country, encara que en directe interpretà altres gèneres. Al final dels anys vuitanta se’n feu una pel·lícula biogràfica, Great Balls of Fire (J. McBride 1989), de la qual enregistrà la banda sonora. Els darrers anys publicà alguns àlbums nous: Last Man Standing (2006), Mean old man (2010), Live At Third Man Records (2012) i Rock & Roll Time (2014).
Jerry Lee Lewis