Fou una de les personalitats més eclèctiques, originals i influents a l’escena musical italiana. La seva música inclou i combina diversos estils musicals, des de la música antiga romàntica a la música experimental, passant per l’òpera, la música ètnica, el rock progressiu o la música pop. Les lletres de les seves cançons tenen un caràcter existencialista i reflecteixen els seus interessos, com la filosofia oriental o la meditació. L’àlbum La voce del padrone (1981), del qual vengué un milió de còpies, revolucionà el panorama musical italià. És autor de cançons de gran èxit, com ara Centro di gravità permanente (1981) o Voglio vederti danzare (1982).
Es retirà oficialment l’agost del 2019 —si bé el seu darrer concert fou el setembre del 2017—, coincidint amb el llançament del seu últim disc, Torneremo ancora, amb quinze versions simfòniques de les seves cançons gravades per la Royal Philharmonic Concert Orchestra.
Artista polifacètic, fou també escriptor, guionista i pintor (signava amb el pseudònim Suphan Barzani). Com a director de cinema estrenà els llargmetratges Perduto amor (2003), Musikanten (2006), que recull els darrers anys de Beethoven, i Niente è come sembra (2007).