Edith Giovanna Gassion, més coneguda com a Edith Piaf o "El petit rossinyol", començà a cantar a l’edat de quinze anys pels carrers de París, i més endavant als cafès i cabarets. Fascinà moltíssims francesos amb la seva veu trencada, plena de melangia i dramatisme, tot parlant sobre l’amor, el desamor i la mort. Accentuava el caràcter dramàtic de les cançons vestint-se sempre de negre quan actuava. Entre les cançons que escriví i que la feren més popular hi ha La vie en rose o L’himne a l’amour. També convertí en èxits temes d’altres autors, com Milord -de Georges Moustaki- o Non, je ne regrette rien, de Charles Dumont. A més apadrinà artistes com Charles Aznavour i Yves Montand. També feu d’actriu en diversos films, entre els quals cal destacar French Can-Can (Jean Renoir 1955) i Le Bel Indifférent (Jacques Demy 1957).
- Lange, Monique: Edith Piaf, Edicions 62, Barcelona 1992