Jordi Soler i Galí

Toti Soler
(Vilassar de Dalt, Maresme, 1949)

Toti Soler

© Juan Miguel Morales

Compositor i guitarrista, conegut com Toti Soler.

S’inicià en la música amb el seu pare, Jordi Soler Bachs, i posteriorment feu estudis de guitarra al Conservatori Superior de Música de Barcelona i amplià cursos de guitarra amb Gracià Tarragó. Treballà encara la guitarra amb Stephen Murray a Londres (1968). Amb una sòlida formació, influït per la música clàssica i les avantguardes, conreà l’estètica flamenca amb Manuel Molina, Diego del Gastor (1971), Juan el Camas i Joselero de Morón. Més tard alternà amb Taj Mahal (1972) i amb Léo Ferré (1981), amb qui enregistrà dos discos a Itàlia. De molt jove participà en grups com Els Xerracs i Pic-Nic, i posteriorment (1971), creà el grup de música progressiva Om.

Considerat un dels millors compositors i intèrprets de la seva generació, i un dels màxims exponents de la fusió de la guitarra flamenca amb el jazz, enregistrà el seu primer àlbum, Liebeslied, el 1972, com a intèrpret de cançons de poemes de Joan Vergés. El seguí El gat blanc (1973), que li reportà el premi Fotogramas de plata. A partir del 1974, acompanyà Ovidi Montllor. El cant monjo (1975), Desdesig (1976), Laia (1977), Lonely fire (1979), Epigrama (1985, amb Feliu Gasull) i Supernova (1988) són els treballs que enregistrà durant els anys vuitanta, anys en què també compongué bandes sonores per al cinema. També ha col·laborat amb molts músics i cantants, com Francesc Pi de la Serra, Jordi Sabatés (Jordi Sabatés i Toti Soler, 1973), Pau Riba, etc.

El 1994 rebé el premi extraordinari de la Crítica de Barcelona i publicà el disc Lydda, que el 1995 fou disc català de l’any. Amb l’actriu i cantant Ester Formosa enregistrà M’aclame a tu (1997), un disc que recollia l’espectable que ambdós crearen el 1995 a la mort d’Ovidi Montllor, i L’arxiver de Tortosa (2001). Interpretà música en directe per a l’obra Farsa i llicència de la reina castissa, de Ramón María del Valle-Inclán, representada per la companyia teatral GAT (1998). Prosseguí els enregistraments amb Per molts anys! Bon profit! (1999, disc català infantil), amb Cinta Massip i inspirat en la poesia de Miquel Martí i Pol, i Cançons (2000), que aplegava noves versions de temes de Liebeslied, alguna cançó inèdita (Platxèria) i vuit poemes de Marià Manent i Joan Vinyoli musicats pel seu pare.

L’any 2002 publicà Vita nuova, guardonat el 2003 amb el premi de la Societat General d’Autors Editors (SGAE) al millor disc dins la categoria Noves Músiques, el qual, juntament amb Vida secreta (2005) i Vida més alta (2008), forma la trilogia Tres vides. Del 2004 són Guitarra i cançons i el disc de nadales Racconto. Al principi del 2005, coincidint amb els actes d’homenatge a Ovidi Montllor amb motiu del desè aniversari de la seva mort, publicà Deu catalans i un rus, amb la participació de Formosa i el poeta Carles Rebassa. Posteriorment ha publicat els àlbums L’amant (2009), Tres vides (2009), Raó de viure (2011), El teu nom (2013), El temps que s’atura (2015) i Transparències (2016).

Ha estat guardonat també amb el premi Altaveu 2000, i l’any 2005 rebé el Premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya, i el 2006, la Creu de Sant Jordi.