Fou un músic clau en el blues de postguerra que es feia a Chicago. El seu estil vigorós i fins i tot agressiu tocant la guitarra i, també, la seva veu potent el distingiren ben aviat. Influït per Big Bill Broonzy i Robert Johnson, els anys cinquanta destacà amb peces com I can’t be satisfied, I feel like going home, Hoochie Coochie Man, Got my mojo working, Close to you o Rollin’ Stone, tema del qual el famós grup britànic tragué el nom. El blues i el rhythm-and-blues de Waters foren molt influents i gaudiren d’una gran difusió, però començaren a declinar amb l’aparició del rock. Es mantingué en actiu fins que morí d’un atac de cor.