Estudià piano i composició a Buenos Aires, amb E. Leuchter (1942-49), i posteriorment a Viena, amb J. Polnauer (1950-53). El 1949 debutà com a pianista a la capital argentina. Després d’exercir com a repetidor al Teatro Colón de Buenos Aires, fou assistent i més tard director a l’Òpera de Viena (1954-60). De seguida s’interessà pel repertori d’autors del segle XX, dels quals estrenà moltes composicions. Fou primer director a l’Òpera d’Estocolm (1960-65) i director artístic de l’Orquestra Nacional de Bèlgica (1969-72) i de l’Òpera Nacional Holandesa (1973-76). El 1977 fou nomenat director general de música de Frankfurt, càrrec en el qual es mantingué fins el 1987 i que compaginà amb la direcció de l’Orquestra de Cincinnati (1980-86) i el lloc de director convidat de l’Orquestra Simfònica de la BBC (1978-81). Del 1986 al 1999 fou director de l’Orquestra Simfònica de l’SWF de Baden-Baden, i del 1987 al 1995, professor al Mozarteum de Salzburg. El 1997 dirigí Lulu a la Staatsoper de Berlín. De 1998 a 2012 dirigí regularment concerts amb la Staatskapelle de Berlin. D’entre les seves composicions destaquen Variacions per a 40 instruments (1959), Quartet de corda (1983) i Sonata per a violoncel (1991). Entre altres reconeixements, rebé el 1986 el premi Theodor Adorno de Frankfurt am Main (1986), el premi Faust de teatre (2007), el premi de la Fundació Ernst von Siemens (2010) i la Gran Creu del mèrit d’Alemanya (2010).