Es formà al Conservatori de Sant’Onofrio de Nàpols amb N. Porpora, entre altres mestres, i en sortí especialment preparat per a la composició d’òperes, tot i que l’any 1724 fou mestre de capella de Santa Maria la Nova a la mateixa ciutat. L’any següent compongué la seva primera obra lírica, Il trionfo dell’amore, ovvero Le nozze tra amici, una opera buffa, que fou el gènere en què més destacà. De fet, només se’n coneixen tres opere serie, cas poc corrent en una època en què aquest era el gènere més preuat i que donava més prestigi als compositors. La seva opera buffa més famosa fou, sens dubte, Orazio (1737). Hom li anà afegint fragments d’altres autors, generalment extrets d’òperes preexistents, fins a resultar-ne un pasticcio titulat Il maestro di cappella, que integrava fragments de Pergolesi, Terradelles i d’altres autors. Felip Pedrell identificà o confongué Pietro Auletta amb un enigmàtic Aulita, que probablement era el pseudònim d’un compositor català anomenat Nicolau Valentí, autor de L’orfanella astuta, un intermezzo que es representà al Teatro del Buen Retiro de Madrid l’any 1758.