Promotor del nacionalisme musical cubà, arran de la seva activitat política el 1927 s’exilià a París, on es relacionà amb els surrealistes i escriví llibrets per a Darius Milhaud -La passion noire (1932)- i altres compositors. De retorn al seu país el 1939, estudià la tradició musical cubana, tasca de la qual resultà La música en Cuba (1946). En implantar-se el règim comunista detingué càrrecs culturals i finalment fou nomenat agregat cultural a França. En la seva obra més pròpiament literària són nombroses les referències a la música, particularment en les novel·les Los pasos perdidos (1953), Concierto barroco (1975) i l’autobiogràfica Consagración de la primavera (1978).