Vida
El 1508 es troba documentat com a solista de la Capella Pontifícia, a Roma, institució en la qual, entre el 1513 i el 1521, ocupà el càrrec de mestre de capella. La mort del papa Lleó X, el seu protector, l’allunyà de Roma. Entre el 1521 i el 1524 i a partir del 1526 fins a la seva mort, residí a Avinyó. En aquesta ciutat ocupà càrrecs eclesiàstics i publicà quatre volums (1532-39) que contenen la major part de les seves obres conservades: cinc misses, unes lamentacions, motets, himnes i magníficats. Aquests llibres foren els primers a utilitzar els tipus musicals arrodonits dissenyats per Étienne Briard, en lloc dels romboidals habituals. No es té constància que a Avinyó desenvolupés cap responsabilitat musical. Algunes antologies musicals del segle XVI, com per exemple els Motteti de la corona d’O. dei Petrucci (Venècia, 1514-19), recullen la resta de les obres conegudes d’aquest autor: salms, un altre joc de lamentacions, una vintena de motets i algunes composicions profanes, quatre frottole i dues chansons. El seu estil és el característic de la generació posterior a Josquin Des Prés. Destaca per la seva atenció al text i pel seu domini dels recursos contrapuntístics.
Obra
Música vocal religiosa
5 misses (Missa ’A lombre dung buissonet', sobre una cançó de Josquin Des Prés; Missa ’Encore iray je jouer'; Missa ’Fors seulement', sobre una cançó d’A. de Févin; Missa ’Le cueur fut mien-En amour na sinon bien'; Missa ’Se mieulx ne vient', sobre una cançó de Convert), 2 sèries del magníficat en tots els tons, lamentacions del profeta Jeremies, 9 salms, 43 himnes, 19 motets (entre els quals: Alma redemptoris, Ave regina caelorum, Gabriel angelus locutus est, Haec est illa dulcis rosa, Regina caeli laetare, Simile est regnum, Virgo prudentissima)
Música vocal profana
4 frottole (Hor vedi amor, text de Petrarca; Nova bellezza; Perchè quel che mi trasse, text de Petrarca; S’il pensier che mi strugge), 2 chansons (Il ne l’aura pas; Venes, venes veoir)