Durant els seus anys de formació s’afeccionà a la música, especialment a Wagner. El 1886, una experiència mística a la catedral de Notre-Dame decidí la seva conversió al catolicisme i l’abandonament del wagnerisme. Un fort accent religiós impregnà des de llavors tota la seva obra. Des del 1912, l’amistat amb Darius Milhaud, esperit també intensament religiós, donà lloc a una fructífera collaboració: el ballet L’homme et son désir (1918) fou compost entre tots dos; Milhaud musicà, entre d’altres, els drames Protée (1919), L’annonce faite à Marie (1934) i els 7 poèmes de la connaissance de l’Est (1913) de Claudel, el qual, al seu torn, fou autor del llibret de l’òpera de Milhaud Christoph Colomb (1928). Claudel també treballà amb altres compositors de renom, com Eric Honnegger i Paul Hindemith, i fou autor de nombrosos assaigs en què mostra una concepció mística de la música com a harmonia subjacent del món, manifestació divina en darrer terme.