Tingué com a mestre a Bernardo Pisano. La seva activitat musical s’inicià com a nen cantor a l’església de Sant Joan Baptista de Florència, a la qual es mantingué vinculat la major part de la seva vida: escolà de cor entre el 1515 i el 1522, sacerdot i membre de la capella des del 1527, organista entre el 1535 i el 1539, i mestre de capella des del 1540 fins a la seva mort. Durant un temps ho simultaniejà amb el càrrec d’organista de la capella dels Mèdici, i des del 1540, amb el de mestre de capella a la cort ducal i a la catedral. Com a resultat de la seva posició a la cort de Cosme de Mèdici escriví molta música escènica, madrigals dramàtics i intermezzi, per a commemorar esdeveniments especials de la vida cortesana. Un dels més celebrats és el destinat a festejar les noces del duc amb Eleonora de Toledo, el 1539. Dins la seva producció de música litúrgica, en conjunt molt més conservadora que les seves obres dramàtiques, destaquen uns responsoris de Setmana Santa (1570) i una collecció de trenta-dos himnes a quatre veus. També publicà tres llibres de madrigals (1544 i 1547) i dos reculls de motets (1571).