Membre d’una nissaga de músics alemanys d’origen italià, era fill del violoncel·lista Innozenz Danzi, de qui rebé les primeres lliçons de violoncel, piano i cant. El 1778 ocupà la plaça de violoncel·lista de la famosa Orquestra de Mannheim, i cinc anys més tard succeí el seu pare, a Munic, com a intèrpret del mateix instrument. El 1790, després del seu matrimoni amb la cantant Margarethe Marchand, viatjà arreu d’Europa en una gira de concerts. El 1807 obtingué una plaça de mestre de capella a Stuttgart. La seva música mostra trets de l’elegància classicista. La seva producció inclou tant obres vocals religioses -misses, oratoris i cantates- com dramàtiques i instrumentals -simfonies, sonates i música de cambra.