Vida
Estudià filologia, filosofia i matemàtiques a Bolonya, al col·legi dels jesuïtes de Roma, a Bourges i a Pisa, on es doctorà en lleis el 1618. El 1621 acompanyà el cardenal Corsini quan aquest estigué a París com a llegat papal davant el rei de França, i allà conegué Marin Mersenne. Retornà a París en diverses ocasions el 1625 i el 1627 acompanyant el cardenal Barberini, amb qui també viatjà a Madrid el 1626. Durant tots aquests viatges aprofità per a visitar biblioteques i establir contactes amb altres estudiosos. El 1629 fou nomenat secretari del Col·legi Cardenalici, i el 1640 ocupà una càtedra d’eloqüència a la Universitat de Florència. El tema principal de les seves recerques, a les quals es dedicà gairebé en exclusivitat a partir del 1633, fou la teoria musical grega. Formulà interessants hipòtesis sobre el funcionament i significat dels antics modes i gèneres grecs, descriví molts instruments musicals de l’antiguitat i n’ideà d’altres adaptats al sistema escalístic i modal grec (violes i violins diharmònics o panharmònics, clavicèmbals triharmònics i la cèlebre Lyra barberina en són alguns exemples). Postulà la convicció que l’adopció dels models i els procediments musicals grecs per part dels compositors contemporanis havia de produir efectes beneficiosos i portar la música a una nova edat d’or. Defensà que la música moderna havia perdut una gran part de la seva riquesa amb l’oblit del sistema modal antic a favor d’un sistema tonal molt més pobre i limitat. Segons Doni, en l’òpera, les intervencions musicals havien de limitar-se als passatges corals i als monòlegs, deixant la resta de la trama en forma de recitatius. Establí una classificació dels tipus de monodia -narrativa, recitativa i expressiva- i proposà una reforma de l’òpera més d’acord amb els principis de la tragèdia grega. La seva contribució a la recuperació de la música i el teatre grecs fou molt important.
Obra
Compendio del trattato de’generi e de’modi della musica, Roma 1635; Annotazione sopra il Compendio..., Roma 1640; De praestantia musicae veteris, Florència 1647; Lyra Barberina amphichordos, Florència 1647