Format al Musikhögskolan d’Estocolm entre els anys 1942 i 1947, posteriorment amplià els estudis musicals a la Schola Cantorum Basiliensis. En el conjunt de la seva obra, bàsicament litúrgica, predominen les peces per a cor. Entre aquestes cal destacar Saligprisningarna ('Les beatituds'), obra coral amb acompanyament d’instruments composta el 1971, Sonata per a clarinet (1971) i La cigale et la fourmi (1974) per a cor i solistes. Fou professor al Musikhögskolan d’Estocolm i el 1967 fundà el conjunt vocal Camerata Holmiae, del qual fou director. A part de la seva tasca compositiva, docent i de direcció, és notable la seva aportació en el camp teòric, especialment amb els dos tractats musicals Modus novus: lärobok i fritonal melodiläsning ('Mode nou: Manual sobre la lectura de la melodia atonal', Estocolm 1963) i Modus vetus: gehörstudier i dur/moll- tonalitet ('Mode antic: Estudis auditius sobre la tonalitat major/menor', Estocolm 1967).