Format com a director teatral, el 1924 debutà en el món del cinema dirigint Stacka ('La vaga'), film en què ja s’insinuaven les característiques bàsiques de la seva obra. L’any següent rodà la seva obra mestra: El cuirassat Potemkin. La seva obra destacà per la perfecta combinació d’imatge i música, la qual cosa el dugué a col·laborar estretament amb Sergej Prokof’ev, especialment en els films: Aleksandr Nevskij (1938) i Ivan Groznij ('Ivan el Terrible'). Ambdós artistes treballaven les escenes conjuntament fins a aconseguir la perfecta conjuminació de la música amb les imatges cinematogràfiques, de manera que el resultat reflectís una plasticitat similar a la que proporciona la dansa. La seva concepció del muntatge el convertí en un dels definidors del llenguatge cinematogràfic del segle XX.