Havent acabat l’aprenentatge amb Joseph Brodmann, el 1828 Bösendorfer obtingué dels magistrats vienesos el permís per a obrir el seu propi taller. La fama internacional li arribà quan F. Liszt començà a utilitzar els seus pianos per la resistència que tenien a la seva manera de tocar. El 1859 Ludwig Bösendorfer (1835-1919) succeí el seu pare al capdavant del taller; per manca d’hereus, però, l’any 1909 vengué la companyia a Carl Hutterstrasser. En aquell moment el taller restringia la seva producció a 400 pianos l’any. El 1927 la firma obtingué el Grand Prix de l’Exposició Internacional de Ginebra, i el 1936 proveí els estudis de la BBC, després de guanyar en un concurs unes altres dinou cases de pianos. Entre el 1828 i el 1975 la firma construí trenta-tres models diferents. El modern Bösendorfer de cua és un dels millors pianos que mai s’han fabricat, fins al punt que s’ha compost música especialment per a ell, el Labrynth for Bösendorfer Piano, de Roxburgh (1970). El 1966 la firma fou comprada per la Jasper Corporation.