Estudià composició amb G. Tebaldini i Rheinberger, i M.E. Bossi fou el seu mestre d’orgue a Venècia. Fou organista de diverses esglésies italianes, entre les quals hi ha Sant Marc de Venècia (1901-03) i Sant Lluís dels Francesos, a Roma. El 1908 entrà al Conservatori de Milà com a professor de teoria, cant gregorià i història de la música. Fou autor de nombrosos textos de teoria musical, entre els quals destaca el Metodo d’accompagnamento del canto gregoriano e per la composizione negli otto modi (Torí 1920). Com a compositor es dedicà principalment a la música religiosa.