hoquetus

*

Música

Tècnica de composició pròpia de la polifonia dels segles XIII i XIV, que consisteix a alternar les dues o tres veus que hi intervenen: mentre una de les veus canta, les altres es mantenen en silenci, i a la inversa.

Per extensió, també s’anomenen així algunes composicions que utilitzen aquest procediment. És molt freqüent en els motets, encara que també apareix en algunes seccions de la missa i en cançons profanes, especialment en la caccia. En alguns casos es fa jugar el silenci i la fragmentació com a elements fonamentals del ritme polifònic. Cap al segle XIV es construïren composicions basades completament en aquest recurs. Generalment, la utilització de la tècnica de l'hoquetus es reservava per als passatges amb poc text. Algunes composicions que reben aquest nom en els manuscrits estan absolutament desproveïdes de text, fet que fa suposar que són peces instrumentals. Aquest és el cas de l'Hoquetus David, de Guillaume de Machaut.