Considerat com un dels cantautors més importants d’Itàlia, cal buscar els orígens de la seva música en el jazz i el swing, i també en cantants francesos com Ch. Aznavour i G. Brassens. De petit aprengué a tocar el piano i el vibràfon. Entrà al món artístic component per a cantants italians de música pop, i no fou fins l’any 1974 que feu el seu primer disc. Nostàlgia, tristesa, amors, desamors i sarcasme han estat la base de les seves cançons, que cantava amb veu ronca i a ritme de jazz, tarantel·la, tango, milonga i altres estils. Entre els seus discos desta quen Paris Milonga (1981), Aguaplano (1987), Parole d’amore scritte a machina (1990) i 900 (1991). Ha rebut diversos premis com a músic i com a poeta, i ha compost bandes sonores per al cinema i la televisió.