Compaginà els estudis de dret amb els de música al Conservatori de París, on fou alumne de L. Boëllmann, H. Büsser i G. Caussade. El 1913 guanyà el Premi de Roma de composició amb la cantata Faust et Hélène. Durant l’època en què estigué al capdavant del Conservatori de Versalles (1931-41) en dirigí la reforma pedagògica, i durant l’ocupació nazi fundà l’Orchestre des Cadets i un cor infantil per tal d’impedir la deportació dels alumnes a Alemanya. El control cartesià que marcà la seva música no impedí, però, l’expressió dels sentiments, i les seves composicions revelen un esperit apassionat. Intentà recuperar l’essència de la música francesa de l’Edat Mitjana i el Renaixement. Entre les seves obres cal esmentar les òperes La femme à barbe (1938) i Lucifer (1948), i també la suiteBal vénitien.