Fou alumne de J. Llongueres, I. Vasil’ev, V. Psota, A. Jeglevskij, O. Preobraženskaja i L. Cernyš’ova. El 1926 ingressà en el ballet del Gran Teatre del Liceu, del qual fou director després de la Guerra Civil Espanyola. El 1944 fou nomenat catedràtic de l’Institut del Teatre de Barcelona. El 1951 fundà els Ballets de Barcelona, més tard anomenats Ballets del Teatre del Liceu. S’acomiadà dels escenaris com a ballarí el 1957. Com a coreògraf, la seva tasca consistí a organitzar els ballets per a les òperes representades al Gran Teatre del Liceu. Entre les seves interpretacions destaquen la Polca del equilibrista, de M. Blancafort (1932), i Himne al sol, de N. Rimskij-Korsakov (1946). Fou un gran promotor de la dansa a Catalunya i aconseguí crear un important planter de ballarins, entre els quals J. Sánchez, A. Rovira i A. Pons. Rebé la Medalla d’Or al Mèrit Artístic, el Premio Extraordinario de Teatro, la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de les Arts.