Vida
Probablement fou un dels deixebles de Josquin Des Prés, a la mort del qual escriví un plany. Fou cantor de la capella musical de la cort de l’emperador Carles V des del 1526, i a partir del 1529, responsable de la seva escolania. Acompanyà la cort en els seus desplaçaments a Flandes, Itàlia, Àustria, Alemanya i Espanya. Mai no exercí, però, de forma oficial el càrrec de mestre de capella, tot i que compongué la música per a molts esdeveniments cortesans. Cap al 1540 abandonà el servei a la cort imperial. Atesa la seva condició d’eclesiàstic, obtingué alguns beneficis i es retirà a Tournai, Flandes, on continuà treballant com a compositor fins la seva mort. La seva música utilitza a bastament els recursos i l’estil típics de la polifonia francoflamenca. De fet, Gombert fou un dels compositors més destacats en el cultiu sistemàtic dels procediments imitatius. Destacà en la composició de música religiosa, generalment a cinc o sis veus. Se’n conserven onze misses, la major part del gènere missa paròdia, compostes a partir de motets o chansons pròpies o d’altres compositors, vuit magníficats i més de 160 motets, la part més representativa del conjunt de la seva producció. També cultivà la música profana, especialment el gènere chanson, amb més de setanta composicions que segueixen el patró dels motets i, en general, de l’escola francoflamenca: densitat contrapuntística, imitació entre les veus i gran planificació estructural. Les seves obres foren molt apreciades pels seus contemporanis i es continuaren editant, especialment els motets, després de la mort del compositor.
Obra
Música vocal religiosa
11 misses (Missa ’Beati omnes', 4 v.; Missa ’Da Pacem', 4 v.; Missa ’Fors seulement', 4 v.; Missa ’Je suis desheritée', 4 v.; Missa ’Media vita', 5 v.; Missa ’Philomena praevia', 5 v.; Missa ’Quam pulchra es', 6 v.; Missa ’Sancta Maria succurre', 4 v.; Missa ’Si bona suscepimus', 6 v., perduda; Missa ’Sur tous regretz', 5 v.; Missa Tempore paschali, 6 v.), 1 credo, 8 v., 8 magníficats, 4 v., més de 160 motets (entre els quals: Adonai Domine Jesu Christe, 5 v.; Ad te levavi, 4 v.; Ave mater matris Dei, 5 v.; Ave regina caelorum, 5 v.; Ave sanctissima Maria, 4 v.; Domine Deus omnipotens pater, 5 v.; Inclina Domine aurem tuam, 5 v.; Jubilate Deo omnis terra, 4 v.; Judica me Deus, 5 v.)
Música vocal profana
Més de 70 chansons (entre les quals: En attendant l’espoir, 6 v; En l’ombre d’ung buissonet, 6 v.; J’aymeray qui m’aymera, 4 v.; Jouyssance vous donneray, 6 v.; La chasse du lièvre, 4 v.; Le bergier et la bergière, 5 v.; Le chant des oiseaux, 3 v.; Se dire ye losoye, 5 v.; Tous les regretz, 6 v.), 1 madrigal (S’io veggio sotto l’un e l’altro ciglio, 6 v.), 1 cançó (Dezidle al cavallero, 5 v.)