Vida
Rebé les primeres lliçons de música del seu oncle Justus Quantz, i posteriorment estudià amb J.A. Fleischhack. També rebé classes de clavicèmbal de J.F. Kiesewetter. Entrà en contacte amb les obres de compositors de la generació precedent, com H.I.F. von Biber, J.J. Walther i A. Corelli, i amb les d’autors contemporanis, entre ells A. Vivaldi, G.Ph. Telemann i J.D. Heinichen. Es traslladà a Viena per estudiar contrapunt amb J.D. Zelenka, deixeble de J.J. Fux. El 1718 fou nomenat oboista a la capella de la cort d’August II de Polònia. Entre el 1724 i el 1727 completà la seva formació a Itàlia, França i Anglaterra. A Roma estudià contrapunt amb F. Gasparini, i A. Scarlatti quedà impressionat pels seus dots interpretatius. Conegué J.A. Hasse i, durant la seva estada a Anglaterra, G.F. Händel. A partir del 1728 visqué a Berlín per tal d’ensenyar a tocar la flauta el jove príncep Frederic, el futur Frederic el Gran. Serví aquest monarca des del 1740, tot supervisant els concerts escrits pel rei, component i construint flautes. La seva reputació es consolidà i les seves obres es publicaren a França, Anglaterra i Holanda. Entre els seus alumnes destacaren els compositors J.F. Agricola i Ch. Nichelmann i els flautistes A. Neuff i J.F. Lindner. La producció musical de Quantz comprèn principalment sonates per a flauta i continu, sonates a trio i concerts, a més d’algunes obres vocals. El seu estil instrumental reflecteix la transició de l’últim període barroc a l’inici del Classicisme. La majoria de les seves sonates a trio presenten el model característic de la sonata da chiesa, però incorporant-hi trets estilístics italians i francesos. Els concerts mostren el seu deute amb les obres d’A. Vivaldi. El tractat Versuch einer Anweisung die Flöte traversiere zu spielen ('Assaig per a un mètode de flauta travessera', 1752) ofereix un programa d’estudis musicals exclusivament per a flautistes. En les tres parts de què consta aquesta obra es discuteixen en profunditat tots els aspectes de la interpretació de la música per a flauta, des del fraseig, l’ornamentació i la dinàmica fins a les relacions amb l’orquestra. Aquesta important obra teòrica influí notablement en autors com C.Ph.E. Bach i D.G. Türk.
Obra
Música instrumental
204 sonates per a fl. i b.c. (entre les quals les Sei sonate a flauto traversiere solo..., op. 1, publ. 1734); 12 duets (entre els quals els Sei duetti a due flauti traversi..., op. 2, publ. 1759); més de 50 trio sonates per a diferents combinacions instrumentals; 2 concerts per a ob., instr. de c. i b.c. (publ. 1968); 300 concerts per a fl. i b.c.; 7 concerts per a 2 fl. i b.c.; 12 capricis i 8 fantasies per a fl.
Música vocal
Padre perdonna, ària, S., instr. de c., b.c.; 6 cançons per a 1 v. i b.c. (publ. 1753-56); 22 himnes amb b.c. (1760)