Es formà a Roma en la disciplina de composició amb D. Paris i a la Universitat de Freiburg amb H. Genzmer, i assistí als Cursos de Darmstadt (1952-61). Interessat en la música electrònica, treballà a l’Studio für Elektronische Musik de la Ràdio de l’Alemanya Occidental (1956), a Colònia, i assistí als seminaris organitzats per l’Studio Eksperymentalne de la Ràdio Polonesa, a Varsòvia (1959). Fou fundador a Roma d’una associació musical d’avantguarda, Nuova Consonanza (1961), i exercí la docència a l’Accademia di Santa Cecilia (1968-72), el Conservatori dell’Aquila (1969-75) i el Conservatori de Roma (1974-80). La seva obra, inserida de ple en les posicions més radicals de l’avantguarda, revela la influència de compositors com E. Varèse i J. Cage, com és el cas de les peces orquestrals Ordini (1955) o Random or Not Random (1956-62). El 1962, considerant que les vies creatives seguides fins llavors el duien a un punt mort, decidí abandonar la composició per dedicar-se a la investigació, sobretot en el camp de la música electrònica. El resultat foren diversos articles i tractats, entre els quals destaquen Aplicazione di elettroacustica: musica elettronica aleatoria (1966) i Musica mediante strumenti elettronici (1972).