Després d’haver estudiat a Nàpols debutà com a compositor d’òpera el 1784 amb L’avventura di Bertoldino. Esdevingué ràpidament un dels més prestigiosos compositors del gènere buffo. Per exemple, a l’òpera Le cantatrice villane (1798), l’humor té molt a veure amb el joc intel·ligent i els estils musicals del seu temps, parodiant no sols l'opera seria, sinó també el món de la pedagogia del cant. Les seves gairebé vuitanta òperes inclouen també algunes opera seria, les quals, a diferència d’alguna de les còmiques (especialment Le cantatrice villane), han quedat en l’oblit.