Procedent d’una família de músics i considerat pels contemporanis un dels millors organistes del moment, fou particularment apreciat per les seves improvisacions a l’orgue. També tingué una gran reputació com a orguener. A partir del 1478 s’establí a Innsbruck i el 1480 ocupà el càrrec d’organista a la cort del duc Segimon de Tirol; des del 1489 fins al 1519 compaginà les seves tasques a la cort tirolesa amb el servei a l’emperador Maximilià I. El 1515 rebé el títol de cavaller. Un cop mort Maximilià I (1519), ocupà la plaça d’organista a la catedral de Salzburg i d’organista de l’arquebisbe de Salzburg. Es conserva tan sols una part molt petita de la seva música: peces per a orgue, composicions instrumentals diverses, arranjaments de textos d’Horaci, aquests darrers publicats com a Harmoniae poeticae (Nuremberg, 1539), i prop de vint-i-cinc cançons polifòniques del tipus tenorlied, segurament la part més important i que tingué més repercussió a la seva època.