Rebé del seu pare la primera educació musical i l’any 1799 ingressà al Conservatori de París. El 1801 obtingué els primers premis d’harmonia i piano. Inicià llavors les seves gires com a virtuós per Europa. L’any 1814 anà a viure a Londres, on es guanyà una gran reputació, i el 1824 tornà a París, per continuar la seva carrera musical. A la capital francesa esdevingué soci de I.J. Pleyel en la seva fàbrica de pianos. Kalkbrenner fou un dels grans pianistes del seu temps, admirat i imitat a tot Europa i autor d’obres pedagògiques molt difoses. F. Chopin li dedicà el Concert per a piano número 2, opus 21. Les seves composicions inclouen quatre concerts per a piano i orquestra i tretze sonates per a piano sol, a més de fantasies, variacions i paràfrasis.