Estudià dret, però, fornit d’una educació musical molt sòlida, el 1778 anà a la cort de Gustau III de Suècia, on inicià una brillant carrera en el camp de la música. El 1780 fou designat membre de l’Acadèmia Sueca de Música, i el 1788, director titular de la capella reial. Fou el més notable del grup de compositors sorgit a la cort de Gustau III, i Joseph Haydn el tingué en gran estima. De les seves òperes, influïdes per Ch.W. Gluck, destaquen Proserpina (1781) i Aeneas i Carthago (1790). Pel que fa a la música instrumental, són importants les simfonies en do menor (1783) i Fúnebre (1792), que mostren la influència de l’Escola de Mannheim. Escriví també música vocal religiosa (cantata amb motiu de la mort de Gustau III, 1792).