Començà els seus estudis de piano i composició a Timisoara. El 1946 anà a viure a Hongria i dos anys després obtingué la nacionalitat hongaresa. Ingressà a l’Acadèmia de Música de Budapest el 1946, on fou deixeble de F. Farkas, P. Kadosa i L. Weiner. El 1957 es traslladà a París, on estudià composició amb D. Milhaud i O. Messiaen al conservatori. Influït fortament en la seva joventut per B. Bartók i Z. Kodály, posteriorment la seva obra evolucionà cap a un llenguatge semblant al de compositors com K. Stockhausen i G. Ligeti. Una de les seves obres més destacades és Bornemisza Péter mondásai ('Les dites de Péter Bornemisza', 1963-68), considerada una de les peces més notables de la història de la música hongaresa posterior a la Segona Guerra Mundial.