Ibrāhīm al- Mawṣilī

(al-Kufa, Mesopotàmia, 742 — Bagdad, 804)

Nom amb què és conegut el compositor àrab d’origen persa Ibrāhīm ibn Māhān ibn Bahmām (Maimūn).

S’educà a Mossul, d’on prové el sobrenom. El desig de dedicar-se a la música va topar amb la desaprovació de la seva aristocràtica família, motiu pel qual fugí de casa i s’uní a un grup d’artistes i ministrers ambulants. Al llarg dels seus viatges estudià a fons la música àrab i la música persa sota el mestratge de músics com Banuḡ Tamīm o Siyyāt. Estigué al servei de diversos califes de Bagdad en qualitat de cantor. Juntament amb dos músics més, feu un recull de cançons titulat Al-mi’at al-ṣawt al-muḫtāra ('Les cent cançons seleccionades'). Arribà a ser un home molt ric i creà una escola de música per als fills dels nobles. Malgrat les seves obligacions com a cantor cortesà i com a docent, també es dedicà a la composició. N’han perdurat prop de mil obres.