Rebé una sòlida formació cultural, especialment pel que fa a la música. En aquest camp fou instruït pel seu pare, Ibrāhīm al-Mawṣilī, i per altres mestres i preceptors. Destacà tocant el llaüt i en el cant, i en morir el seu pare li succeí en el càrrec de músic de la cort. Introduí l’ús del falset (taḫnīī) i de l'sforzando. Gaudí d’una gran estima, sobretot per part del califa al-Ma’mūn, i tingué nombrosos alumnes, alguns dels quals foren músics destacats. Les seves idees sobre música es troben exposades en diversos tractats teòrics, entre els quals destaca per la seva extensió una obra en dos volums titulats Kitāb al-naġm wa’l-īqā' ('Llibre sobre la melodia i sobre el ritme') i Kitāb al-agānī al-kabīr ('Gran llibre dels cants'). Aquests llibres foren un punt de referència important per a teòrics i músics posteriors.