Militar de professió, durant una missió a Estrasburg a l’abril del 1792 compongué el text i la música de l’himne patriòtic anomenat Chant de guerre pour l’armée du Rhin. Aquesta melodia es convertí en el crit de guerra dels marsellesos que participaren en la insurrecció de les Tulleries durant la Revolució, fet pel qual adoptà el nom definitiu de La Marseillaise. A causa de les seves arrels revolucionàries, l’himne fou prohibit durant l’Imperi i la Restauració. El 1830 fou restituït i H. Berlioz n’elaborà una orquestració. La gran difusió popular d’aquesta obra, declarada himne nacional de França el 1879, originà l’aparició espontània de múltiples variants durant el segle XIX, fet pel qual es decidí crear una comissió que en realitzà una versió oficial consensuada el 1887. També és autor d'Hymne dithyrambique (1794), Chant des vengeances (1798) i Chant des combats (1800).