Des de ben petit mostrà una gran facilitat per a les matemàtiques. El 1670 es traslladà a París, on fou alumne de J. Rohault. La seva formació, però, fou essencialment autodidàctica. Gràcies al mecenatge de Madame de la Sablière fou nomenat maître de mathématiques des pages de la Dauphine, i el 1686, professor de física al Collège de France. Potser per les seves dificultats auditives congènites es dedicà a l’estudi de l’orella humana. Considerat el fundador de l’acústica musical, fou el primer que fixà el nombre exacte de vibracions d’un cos sonor i analitzà el fenomen dels harmònics. La seva teoria dels harmònics fou usada per J.Ph. Rameau a l’hora d’establir el seu sistema harmònic. El 1696 fou elegit membre de l’Acadèmia Francesa de les Ciències. Les seves obres més notables són Principes d’acoustique et de musique (1701) i Application des sons harmoniques (1702). - NBM -