Mentre realitzava els seus estudis d’enginyeria a Graz, decidí dedicar-se a la música. Estudià primer a Viena i posteriorment ho feu al Conservatori de Milà amb F. Faccio (1873-77), entre altres professors. Debutà com a operista a Milà el 1879 amb Preziosa, que fou seguida de Bianca di Cervia (1882) i Re Nala (1887). Òperes posteriors com Il vassallo di Szigeth (1889), Cornil Schut (1893) i Nozze istriane (1895) tingueren molt d’èxit en les seves versions alemanyes a Viena, Dresden i Praga, i reberen elogis de J. Brahms i E. Hanslick. El 1900 perdé la vista, però no abandonà la composició: Oceàna (1903), Abisso (1914), etc. El 1921 rebé l’encàrrec d’acabar el Nerone d’A. Boito i fou nomenat professor del Conservatori de Trieste.