Estudià història de la música amb K. Nef a la Universitat de Basilea i composició amb A. Honegger a París, i fou deixeble de W. Courvoisier, H. Röhr i C. Orff a Munic. Com a compositor, es dedicà sobretot a la música escènica: òperes, ballets i música incidental. Fou reconegut essencialment com a autor d’òperes, escrites majoritàriament per a la ràdio i la televisió, amb un estil que fusiona el llenguatge verdià i el colossalisme d’Orff. Exercí la docència en diferents centres europeus d’ensenyament musical, com ara la Hannover Hochschule für Musik (1963-75). El 1967 li fou concedit el Prix de Composition de l’Association des Musiciens Suisses i el 1977 fou elegit membre de l’Acadèmia Bavaresa de les Belles Arts. La seva obra despertà l’interès de destacats directors com K. Böhm, H. von Karajan i W. Sawallisch.