Després d’acabar els estudis a Viena, trobà feina com a director d’orquestra a l’Òpera de Mannheim (1920-21), període després del qual tornà a la capital d’Àustria, on es guanyà la vida com a pianista i compositor d’obres per a li per a concerts. L’any 1928 es traslladà a Berlín, on es decantà per formes musicals més lleugeres. El 1933 fou director del Kammerspiele Teatre a Viena, però, per raons polítiques, l’any següent se n’anà a viure a Londres fins el 1938, que emigrà als Estats Units. Fou un dels primers compositors que incorporaren elements jazzístics a les seves obres. També s’expressà amb l’estil prevalent del moment, com per exemple en la seva opera buffaSganarell (1925), en la qual feu servir un llenguatge musical proper a R. Strauss. Moltes de les seves obres demostren una afecció especial per les coses grotesques. Durant tota la seva vida creativa conreà formes musicals lleugeres. Tingué molt d’èxit a Londres amb els seus tangosfoxtrots-balades com ara Isle of Capri (1934). Compongué Jazzband, per a violí i piano (1924), i 4 Bänkelballaden (1931).