Estudià amb A. Copland i E. Toch. Entre el 1935 i el 1939 escriví música de ballet per a diversos coreògrafs, com ara Martha Graham. El 1929 s’establí a Mèxic com a director musical d’un grup de dansa. Durant la Segona Guerra Mundial compongué la música de més de vint-i-cinc documentals. El 1946, L. Bernstein dirigí l’estrena de la seva obra Revue (1946), per a clarinet i orquestra, que interpretà Benny Goodman. A partir d’aquell mateix any, treballà a Hollywood com a compositor de bandes sonores, entre les quals cal destacar A Streetcar named Desire (E. Kazan 1951), Daddy Long Legs (J. Negulesco 1955) o Who’s Afraid of Virginia Woolf? (M. Nichols 1966). La seva música per a 2001: A Space Odyssey, de S. Kubrick, que li havia estat encarregada, finalment no fou acceptada, però es transformà en la base de la seva Simfonia núm. 3.