Fou l’organista calvinista holandès Jan Pieterszoon Sweelinck (1562 - 1621) qui, adaptant les variacions per a teclat dels virginalistes anglesos a les melodies corals protestants, creà aquest gènere. Cadascuna de les seves sèries presenta usualment quatre variacions, de dues a quatre veus. El coral és tractat com a cantus firmus i presentat en notes llargues, de vegades lleugerament ornamentades, al llarg d’una sèrie d’episodis en els quals varia la textura i el nombre de veus, connectades mitjançant passatges de transició. H. Scheidemann i S. Scheidt, deixebles i principals successors de Sweelinck, ometeren en les seves obres els passatges de transició entre els episodis. Les variacions corals donaren lloc a mitjan segle XVII a la partita coral. A partir del XVIII, ambdues denominacions esdevingueren sinònimes.
f
Música