Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i després fou alumne de F. Provenzale i G. Ursino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols i possiblement també estudià al Conservatorio dei Poveri amb Alessandro Scarlatti com a mestre. El 1704 fou nomenat mestre de capella del Conservatorio di San Onofrio i entre el 1709 i el 1731 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Nàpols. Desenvolupà una brillant carrera com a mestre i entre els seus nombrosos alumnes hi hagué compositors tan cèlebres com Michele De Falco, Francesco Feo, Leonardo Leo i Niccolò Jommelli. També tingué com a deixeble Lorenzo Fago, l’únic dels seus fills que es dedicà a la música. Nicola Fago escriví diverses obres escèniques, com ara l'opera seriaRadamisto (1707) o l'opera buffaLo Masiello (1712), aquesta darrera escrita amb la col·laboració del seu deixeble Michele Falco, i oratoris i cantates profanes. La seva música religiosa, però, és més notable. Amb les misses, salms i magníficats continuà la tradició policoral napolitana del final del segle XVII i mostrà el seu domini del contrapunt. Influí en la música religiosa napolitana del començament del segle XVIII.