Debutà amb una obra teatral, estrenada el 1732. El 1743 fou contractat pel Teatre de l’Òpera Còmica de París com a director d’escena i es vinculà definitivament amb el gènere de l'opéra-comique francesa. Des del 1757 fou nomenat director d’aquest teatre, institució que portà el seu nom fins a la Revolució Francesa, moment en què prengué el nom actual. Entre el 1756 i el 1764 mantingué relació amb la cort vienesa, la qual informà de les novetats experimentades per l’opereta francesa, gènere que influí molt en el singspiel germànic. Tanmateix, les seves obres, entre les quals cal destacar Les amours de Bastien et Bastienne (1756), sobre la qual W.A. Mozart feu una versió pròpia (Bastien und Bastienne, 1789), Le procès (1762), Les moissoneurs (1768) i Les revêries renouvelées des grecs (1779), tingueren una acceptació desigual en els cercles de Viena. A excepció de Soliman II ou Les trois sultanes (1761), els textos de Favart -musicats, entre d’altres, per W.F. Gluck, E. Duni i F.A. Philidor- no han perdurat en la tradició musical.