Format al Conservatori de Música de Namur, més tard es traslladà a Brussel·les, on estudià composició amb R. Moulaert i fuga amb J. Jongen. Prosseguí la seva educació amb P. Gilson i J. Absil a París. Professor d’harmonia al Conservatori de Lieja a partir del 1947, les seves primeres obres denoten la influència directa de C. Franck. Amb el temps, però, quan conegué l’obra d’A. Webern i I. Stravinsky, el seu llenguatge, abans profusament melòdic, esdevingué més auster. Durant els darrers anys de la seva vida experimentà amb la música aleatòria, com ho demostra la peça per a soprano i instruments Stèle pour Sei Shonagon (1958). El seu catàleg, més aviat reduït, és, però, variat i comprèn música instrumental, vocal, algunes òperes radiofòniques, ballets, música incidental i bandes sonores.