Vida
Cec des de la infància, fou molt valorat al seu temps com un virtuós de la viola de mà. Juan Bermudo el cita en la seva Declaración de instrumentos com un dels millors músics de la seva època. Estigué al servei de la cort reial de Felip II, com a músic de cambra de la seva tercera esposa, Isabel de Valois. La seva obra principal, Libro de música para vihuela intitulado Orphenica lyra, fou impresa a Sevilla el 1554. Hi apareixen recollits exemples de música per a viola de mà sola, per a veu amb acompanyament de viola de mà, per a viola de cinc ordres i per a guitarra renaixentista. El llibre és organitzat en sis parts de dificultat gradual, que abracen des de les obres fàcils destinades als principiants fins a les obres més complexes en forma d’arranjaments de motets, madrigals o altres gèneres, així com composicions originals. La major part de les peces són intabulatures d’obres vocals d’altres compositors, com J. Des Prés, N. Gombert, A. Willaert, J. Arcadelt, C. de Morales, F. Guerrero, M. Fletxa el Vell i J. Vásquez. Però també hi ha prop de setanta obres originals, la majoria fantasies, gènere on demostra una major habilitat com a compositor. A més, en el pròleg dona informacions molt valuoses sobre les pràctiques interpretatives de l’època.
Obra
Libro de música para vihuela intitulado Orphenica lyra (publ. 1554): conté prop de 70 obres originals seves (52 fantasies, 8 tientos, 6 cantus firmus, 1 motet, 1 glossa de la cançó Tant que vivray) i més de 70 arranjaments per a viola de mà i guitarra d’obres prestades (motets, madrigals, villancicos, tientos, ensaladas i altres formes musicals de compositors com J. Vásquez, J. Des Prés, Ph. Verdelot, C. de Morales, F. Guerrero, M. Fletxa), entre els quals: 11 parts de misses de Cristóbal de Morales, diversos motets de C. de Morales, 1 Pange lingua a 3 v. de F. Guerrero, 1 Pater Noster a 4 v. de F. Guerrero, 9 dels Villancicos y canciones de J. Vásquez, 3 ensaladas de Mateu Fletxa el Vell