Mantingué estrets contactes amb el Puèi d’Arràs, que concedí a la seva composició Je n’eüsse ja chanté la categoria de chanson couronée. Set de les seves obres serviren de model per a altres composicions, tot i no ser un autor que es distingís per la seva originalitat. Se li coneixen quatre jocs partits, dues pastorel·les i trenta-tres cançons de temàtica amorosa, que han estat transmeses amb música per quinze manuscrits diferents. El text dels poemes acostuma a utilitzar més versos per estrofa del que és normal. Aquests solen ser curts, amb predomini de l’heterometria, i la utilització del refrany és freqüent. La melodia que els acompanya transcorre gairebé sempre dins un àmbit de sexta, encara que en algunes ocasions s’ampliï fins a la desena o l’onzena; s’estructura en frases ben definides, la primera i la tercera de les quals acostumen a acabar en cadències conclusives. Excepte en algunes ocasions especials, la nota final és la tònica del mode. El ritme és modal almenys en una tercera part dels casos, amb un clar predomini del segon mode sobre la resta.