Estudià teologia, filosofia i ciències naturals. El 1725 esdevingué professor a la Universitat de Leipzig, de la qual fou rector des del 1739. Des d’aquesta posició es convertí en un dels principals portaveus de la il·lustració germànica. Advocà per la renovació de les lletres segons principis racionalistes d’ascendència francesa, tal com exposa en la seva obra principal Versuch einer critische Dichtkunst ('Assaig d’una art poètica crítica', 1730). Probablement conegué J.S. Bach, el qual li musicà algunes lletres d’encàrrec (Trauer-Ode, ’Oda fúnebre'), i una cantata, perduda, en honor del rei de Saxònia August III. Tot i que l’interès de Gottsched per la música fou en general secundari, les seves opinions sobre òpera, que qualificà de gènere absurd, arbitrari i artificiós i de legitimitat qüestionable per la inexistència d’antecedents clàssics, foren motiu de polèmiques sorolloses. Malgrat aquest extremisme, es creu que les seves observacions influïren en la simplificació de l’òpera barroca iniciada per C.W. Gluck amb Orfeo ed Euridice (1762).