Granjon ha passat a la història de la música sobretot pels seus dissenys en tipografia. La seva primera publicació fou una edició en llatí i grec del Nou Testament, apareguda a París el 1549. El 1550 rebé un privilegi reial que li permeté editar música. Treballà sol i també associat amb altres editors i combinà la tasca de publicació amb la de tipògraf. Entre els llibres de música que edità hi ha, per exemple, dos volums de peces per a guitarra: Le premier livre de chansons (París, 1552) i Le troysieme livre (París, 1551), de diversos autors. També fou actiu a Lió, on el 1559 publicà quatre llibres de música, entre els quals destaquen: Les chansons nouvelles, del compositor i poeta francès Barthélemy Beaulaigue, i els Mottetz nouvellement mis en musicque, del mateix autor. El 1578 anà a Roma i treballà com a tipògraf al servei del cardenal Giulio Antonio Santoro.