Rebé la seva primera formació musical a la Kreuzschule de Dresden. Més tard compaginà els estudis a la universitat amb els de música i se sap que el 1718 era alumne del compositor i violinista J.G. Pisendel. El 1723 anà a Praga, on s’estigué sis mesos i rebé lliçons de G. Tartini. El 1726 fou nomenat mestre de concerts a Merseburg, i fou durant aquest període que J.S. Bach li confià com a alumne el seu fill gran, Wilhelm Friedemann. Després de diverses feines de curta durada en diferents ciutats alemanyes, el 1740 es traslladà a Berlín com a director musical de la capella reial, càrrec que ocupà fins a la seva mort. Excel·lent violinista, escriví preferentment música instrumental, com simfonies, sonates i seixanta concerts per a violí. Com a simfonista pertany al període de transició característic de l’Escola de Mannheim i la seva tècnica contrapuntística anticipa la de C.P.E. Bach.