Vida
Rebé les primeres lliçons de música del cantor Michael Mylius i de l’organista Nikolaus Kuster. Entre el 1696 i el 1704 anà a la Thomasschule de Leipzig, on estudià amb J. Schelle i J. Kuhnau, per als quals treballà com a copista. Gaudí, a més, de l’amistat de G.Ph. Telemann i G. Grünewald i de l’admiració de J.S. Bach. El 1707 succeí a J.C. Schiefferdecker com a clavecinista al teatre Oper-am-Gänsemarkt d’Hamburg, càrrec que detingué fins que el 1709 es traslladà a Darmstadt com a vicemestre de capella a la cort del landgravi de Hessen-Darmstadt. El 1712 fou nomenat mestre de capella. La seva reputació atragué un considerable nombre de compositors importants, entre els quals hi havia J.F. Fasch, el qual prengué com a alumne. Compositor molt prolífic, escriví 1418 cantates eclesiàstiques, 24 cantates profanes, 113 simfonies, prop de 50 concerts, prop de 80 suites, 36 sonates per a diverses combinacions instrumentals i una important quantitat de música per a tecla. Les seves primeres òperes mostren l’eclecticisme característic del nord d’Alemanya, en la tradició de J.S. Kusser, R. Keiser, J. Mattheson i G.C. Schürmann. Així, per exemple, La costanza vince l’inganno (1715) està escrita en estil italià però inclou números d’estil francès. Les seves cantates religioses estan estructurades en una ortodoxa successió d’àries, motets corals, àries amb cors i fragments corals. Compongué part de les seves simfonies en tres moviments seguint l’estil d’A. Scarlatti i A. Vivaldi. En els concerts es mostra més fidel a la tradició de Vivaldi que a la de Corelli. Les seves obres per a tecla revelen les influències francesa i italiana.
Obra
Música vocal
8 òperes (de les quals només es conserven 3: Dido, Königin von Carthago, ’Dido, reina de Cartago', 1707; L’amore ammalato, 1708; La costanza vince l’inganno, 1715), 1418 cantates d’església, 24 cantates profanes
Música instrumental
113 simfonies, 80 obertures, 18 concerts per a 1 instrument solista, 18 doble concerts, 6 triple concerts, 1 quàdruple concert, 36 sonates per a diverses agrupacions de tres instruments, 2 sèries de peces didàctiques per a clav., 3 volums de suites per a clav., diversos volums miscel·lanis amb peces per a clav. d’un o diversos moviments